Es detén allò imparable i nosé com portar-me,
la remor del record habita als meus llavis,
perquè tu has estat buscat-me.
Jo! que he viatjat a Mercuri on he trobat a Apatia,
he menjat gessamí amb els
aimares i
he sigut l'entramat d'una pàgina,
que he sigut aigua i m’he fet bola de llana.
que t'he pogut descodificar i que
t'he besat
la que recorrent la mar ha trobat el rei dels Omeyes
he provat la cicuta i he caigut dormida en els camps eliseus.
jo, ara em reduixc a la mínima expressió i soc vent.
i és per això que et comparteixc amb el silenci
He deixat de contemplar, ara tan sols mire,
quan em retens la respiració
continguda