la falta de moviment no significa quiet
la falta de companyia no significa soletat

Ensenyam qui soc


Es detén allò imparable i nosé com portar-me,
la remor del record habita als meus llavis,
perquè tu has estat buscat-me.



Jo! que he viatjat a Mercuri on he trobat a Apatia,
 he menjat gessamí amb els aimares i he sigut l'entramat d'una pàgina,
que he sigut aigua i m’he fet bola de llana.

Jo, he acariciat l'ala d'una mosca i m'he format de pols d'estrelles
 que t'he pogut descodificar i que t'he besat
la que recorrent la mar ha trobat el rei dels Omeyes

 jo,  que li cante nanes a la lluna, i he sigut  espora de rosella
he provat la cicuta i he caigut dormida en els camps eliseus.

jo, ara em reduixc a la mínima expressió i soc vent.
i és per això que et comparteixc amb el silenci
confinant el pròxim rebuig amb el meu inconscient.


He deixat de contemplar, ara tan sols mire,
quan em  retens la respiració continguda 


senc que del moment aprenc i que del silenci oblide.

































                                                         
       LES nits son MÉS llargues
                                                         i                        els DIES més 
                                                                                         curts


SUMMERTIME....