Es detén allò imparable i nosé com portar-me,
la remor del record habita als meus llavis,
perquè tu has estat buscat-me.
Jo! que he viatjat a Mercuri on he trobat a Apatia,
he menjat gessamí amb els aimares i he sigut l'entramat d'una pàgina,
he menjat gessamí amb els aimares i he sigut l'entramat d'una pàgina,
que he sigut aigua i m’he fet bola de llana.
Jo, he acariciat l'ala d'una mosca i m'he format de pols d'estrelles
que t'he pogut descodificar i que
t'he besat
la que recorrent la mar ha trobat el rei dels Omeyes
jo, que li cante nanes a la lluna, i he
sigut espora de rosella
jo, ara em reduixc a la mínima expressió i soc vent.
i és per això que et comparteixc amb el silenci
confinant el pròxim rebuig amb el meu inconscient.
He deixat de contemplar, ara tan sols mire,
quan em retens la respiració
continguda
senc que del moment aprenc i que del silenci oblide.
M'agrada...
ResponElimina